lunes, 23 de marzo de 2009

BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA

Aquesta pel·lícula és molt dramatica, on podem observar la vida tan pésima que tenen a l´Afganistan. La història tracta de una xiqueta menuda de uns 6 anys , que el seu nom era Bactay, que el seu objectiu o millor dit la seua il·lusió era anar a l´ escola. La història passa en una zona en els Budas van destruir. Hui en dia viuen moltes familias que la pel·licula es una història real.
La xiqueta decideix anar a l’escola i, de camí a l’escola es troba amb uns xiqutes de la seua edat més o menys que la volen matar de la mateixa manera que ho feren els seus majors amb les enormes estàtues Buda. Però ella, molt valenta, aconsegueix escapar-se i finalment aplega a l’escola, on pinta els llavis i les galtes a totes les seues companyes. Quan la professora se n’adona, la tira de l’escola de manera que, la xiqueta, ha de tornar a la seua casa. En aquest film hi podem observar la manera en que viuen a l’Afganistan dia a dia, amb les condicions pèssimes de vida.
En el final de la pel·lícula s’anomena una frase molt simbòlica i desesperançada: “Muere y seràs libre”, la qual significa que en una societat opressora l’única manera de poder ser lliure és MORIR-SE.

PERSONATGES.-Baktay. És la protagonista de la història... Així que Baktay pateix molt per poder anar a l’escola, però finalment ho aconsegueix, encara que els xiquets d’allí no tenen esperança al veure les condicions de vida en que viuen-Abbas. És l’amic i el veí de Bactay. Ell també és talibà. És un nen que es preocupa molt per la seva amiga, així que sempre intenta protegir-la i ajudar-la.


La meua opinió personal de la pel·lícula es molt bona, es una pel·lícula diferent a les que havia vist, ja que es la història de la xiqueta dia a dia, i fa referencia a el que és a l´ Afganistan. La pil·licula m´agradat molt.

EL NOM DE LA ROSA

La pel·lícula, ambientada a l'edat mitjana, tracta sobre un monestir on estan pasant fets molt estranys, incloent la mort d'alguns dels monjos. Aquests, es decideixen a cridar Guillem de Baskerville , un investigador, frare franciscà, qui, amb el seu ajudant, Adso de Melk , un novici benedictí, va descobrint proves que van més o menys indicant qui és el culpable, però sempre desapareixen les sospites ja que altres proves que les contradiuen, o bé a causa de la mort del suposat culpable.
En veure que Guillem no avança, decideixen fer venir la Santa Inquisició, la qual declara culpables, al mínim indici, Salvatore, la campesina, i un altre monjo, condemnant-los a la foguera. Guillermo descobreix la biblioteca secreta i alhora el culpable, que és el més vell del monestir, Jorge de Burgos.
Tota la biblioteca es crema, i Salvatore i l'altre monjo moren, però no la xica, ja que Adso la salva, aprofitant el moment de distracció que crea l'incendi que s'havia produït a la biblioteca.
El espai de esta pel·licula es molt important ja que el espai es molt extens.
La meua opinó personal de la història és molt bona, ja que es molt interesant i de entriga asta el final, amb molts asesinats.

viernes, 6 de marzo de 2009

TRISTANA

Tristana és una pel·licula del director espanyol Luis Buñuel: Va ser nominada a l´ Oscar a la millor pel·licula no anglesa 1970.
El que vol ressaltar principalment Galdós en esta història és en la condició que estava la dona a finals del segle XIX.
La història comença descrivint a Don Lope que intentava mantindre la posició noble, Tristana al quedar-se sense mare se`n va a viure amb els seu tio don Lope par a què la tracte com una filla, però els seus plans canvien molt prompte, al poc temps d’estar en la casa pert la virginitat afectant a la seua vida psicológica de la jove des d’ ese moment. Al principi la xiqueta no podia dornar-se compte de la situació en la qual estava, però a mesura que passa el temps s´adona de la situació en què és troba: que era un objecte sexual. En una eixida de Tristana amb Saturna coneix al seua amor Horacio, que finalmente se’n va a viure amb ell. Més avanti, i al no poder fer res per la seua cama que pateix una malaltia, Tristana torna a casa de Don Lope on finalment els metges comuniquen al vell que li tenen que amputar la cama, després de ser amputada la cama mai torna a ser la mateixa. Finalment Don Lope i Tristana es casen.

PERSONATGES:

TRISTANA: la protagonista de la història, sense cap dubte és un personatge dinàmic, perquè els seus estats de ànims i les seus maneres de vore el mon varien constantment.
HORACIO: El romàntic pintor, amat per Tristana .
DON LOPE: També ès un personatge dinàmic que va canviant poc a poc i va adonant-se que vol a Tristana i que vol fer-la feliç.
SATURNA: La assistenta de Don Lope.

ESPAI

El espai de la història trascorre a Toledo, sobretot dins de la cada de Don Lope.
OPINIÓ PERSONAL:
La pel·licula em pareix molt interesant ja que estic d’acord en lo que pensava Galdós sobre el masclisme. Lo que no m´agrada és el final de la història ja que el autor havera pogut acabat mes bonament en que Tristana cumplira el seu somni. Però això seguramente ho va fer el autor perquè moltes dones somiaven en el mateix però que la societat no o permetia.

viernes, 27 de febrero de 2009

TEMPS MODERNS !

La pel·lícula de “Temps Moderns”, es una història de dos protagonistes principals Charlote i Paulette. El història va relacionda en la feina i la crisis de 1929 dels Estats Units. Al començament de la pel·lícula el protagonista treballava en una fàbrica on ell treballa va apretant tuerques, on ell es va tornar boig i va acabar en la presó, d’on va eixir per ajudar a la autoritat, l´autoritat li va firmar un paper per a trobar feina que li serveix durant tota la història per a trobar-ne. Al eixir de la presó va ser quan va conèixer a Paulette. Al conèixer a Paulette tota la història la passen junts, treballant en un gran magatzem i altres treballs però sense èxit. Al tornar a obrir-se les fàbriques Charlot va trobar feina en una fàbrica, on degut a un vaga la policia el va detindre de nou. Finalment en l’última feina que li va trobar Paulette va ser en un restaurant de cambrer i cantant, una volta que Charlot havia tingut sort en la seua feina, va ser per culpa de Paulette que van haver que fugir perquè la policia la buscava per escapar-se de la fiscalia de menors.

Aquesta pel·lícula és sense veu, es transmet en els gestos, expressions i sobretot la música. El temps en què es transmet la història es en l´època del 1929 en els Estats Units.
La meua valoració personal de la pel·lícula es molt bona, perquè és una pel·lícula sense veu i pot transmetre tot en expressions i gestos, és molt molt interesant i divertida.

lunes, 16 de febrero de 2009

CINEMA PARADISO !!

CINEMA PARADISO

Aquesta història anomenada “Cinema Paradiso”, fa un homenatge al cinema.
La història tracta d’ un somni de”Toto” que viu un somni de tota la seua vida al quedar impressionat de la mort de seu amic de la infància Alfredo. “Toto” desde la seua infància amava molt el cinema, i admirava molt a Alfredo el maquinista del cinema del poble. Alfredo i el propi Toto” viuen una vida junts, amb moltes històries juntes on es fa notar la amistat que hi ha entre els dos. Una de les escenes més impactants es quan “Toto” en la seua infància salva la vida d’ Alfredo en un incendi.
També apareix l´ amor, Toto” s´enamora d‘ Elena, i fa de tot per a tindre-la al seu costat durant tota la seua vida.
El temps en què transcorre la historia és tota una vida del protagonista “Toto” que recorda tots els moments de la seua vida, des de la infancia fins el dia de la mort de Alfredo. Transcorre en un poblet de Sicilia.
Els personatges principals de la història son: “Toto”, Alfredo, Elena i la mare de Toto.

Toto: és el protagonista de la història, amant del cinema, i que al final de la pel·lícula es veu com aconsegueix el seu somni: ser director de cinema.
Alfredo: Alfredo és l´ altre protagonista de la història, era com un pare per a “Toto”, Alfredo es una de les persones que veu creixer a “Toto”.
Elena: Elena és el primer amor de “Toto”, però amb un final infeliç perquè Elena se’n va del poble per anar-se’n a estudiar i no es tornen a veure.
La musica és de Enio Movicne.
La meua valoració personal de la història és molt bona, és una història molt interessant que dona homenatge al món del cinema, que apareix l´ amor i sobretot l´amistat. Es una pel·licula molt interesant.

martes, 13 de enero de 2009

LLADRE DE POMES !

Això era una vegada en una horta,on allí vivia un porquet anomenat "picat", el que més s´apreciava era la seua pomera, perquè eses pomes eren especials cultivaven cases. "Picar" dia a dia regava la pomera per a que les pomes es feren més grans per a tindrer grans cases i major riquesa.
Una nit mentres "picat" dormia el misterios "lladre de pomes" furtà dues per a inplantar-les i així ferse ric. Però per a inplantar-les tindrà que pasar una serie d aventures.

lunes, 1 de diciembre de 2008


Toulouse-Lautrec pintor francés, destacà per la seva representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX. Va naixer a Albi el 24 de novembre i va morir degut a la seua mala vida.
Va pintar el seu primer quadre als 13 anys, anomenat Artillers a cavall. Tres any després realitza el seu primer autoretrat on es pintà assegut darrere una taula, amb la cara coberta d’ombres i on no reglecteis les seves cames.
Li agradava molt anar pels bars i frequentava les prostitutes i el varen trobar varies vegades tirat pels carrers borracho.
En aquesta imatge es mostra la cama d ´una dona amb tacons que era el que a ell li agradava.